L’home-llop i altres relats

L’amor és cec, ja ho sabem, i per això l’únic possible és amb una desconeguda amb qui heu ensopegat enmig d’una boira on no es clissa res. Veure el rostre d’una cantant —si l’haguéssiu vist!— us durà a la cadira elèctrica, i veure les meravelles de la dona somiada entre les urpes del Major de maligne ull de vidre us farà ser un sant Jordi de diumenge a la tarda. Què feu tocant la trompeta tota la nit amb dos bordegassos amb qui no teniu res a dir-vos i per a una colla d’enzes d’uniforme que només volen fer el fatxenda? No diuen res de les tres esquiadores que ni us passen el pa a taula i xerra que xerra la noia suïcida que heu salvat. París és ple de paranys per a paraules i màquines d’or. A muntanya, un vailet esdevé pensador d’un cop d’esclop i ve a París. A Ville D’Avray, al bosc dels Falsos Reposos, un jove llop és mossegat per un violent Mag, i també fa cap a París. El Major emprèn el seu viatge al Sud… Tretze relats patafísics de Boris Vian, on la imaginació i la transgressió narrativa hi juguen un paper destacat.